Voleu participar al projecte però no en sabeu prou de papallones?

Apunteu-vos a les formacions que us oferim aquest mes de maig i apreneu a identificar-les i comptar-les!

ACCEDIU AL FORMULARI D'INSCRIPCIÓ

El projecte

El projecte Jardins de papallones és una proposta per ajudar a revertir el declivi de les papallones a Catalunya i afavorir la biodiversitat en zones urbanes i periurbanes, a través de la creació d’hàbitats favorables per a les papallones, el que anomenem jardins de papallones. Aquesta proposta s’acompanya d’un programa de seguiment de papallones i altres pol·linitzadors, de manera que contribuirà a millorar el coneixement d’aquests insectes en àrees antropitzades.

Els objectius del projecte són:

Redreçar la tendència negativa de les papallones i altres pol·linitzadors en zones antropitzades i alhora millorar-ne la salut ambiental.

Promoure les pràctiques per afavorir la biodiversitat entre la societat.

Apropar la natura i el seu estudi a la població, inclosos els més petits, a través de mètodes científics assequibles.

Estudiar la fauna de pol·linitzadors a les zones antropitzades.

Millorar el coneixement de les interaccions entre papallona/pol·linitzador i planta.

Calcular tendències de les espècies d’entorns antropitzats al llarg dels anys.


Per què un jardí de papallones?

La biodiversitat mundial està en declivi i les causes són diverses. La urbanització, la destrucció dels hàbitats, el canvi climàtic, l’agricultura intensiva o l’entrada d’espècies exòtiques en són algunes de les principals. És especialment a les zones urbanes on aquest fenomen es fa més evident i també on està creixent més la preocupació els últims anys.

Durant molt de temps els jardins s’han utilitzat com a objecte ornamental i decoratiu, que calia mantenir segat, sense males herbes i sense insectes. Són espais que han estat cultivats sense tenir en compte ni el seu valor natural ni el seu rol dins els ecosistemes, i on sovint s’ha introduït plantes exòtiques que alteraven els espais naturals de l’entorn. Aquest programa pretén canviar el concepte de jardí ornamental pel de jardí viu, on creixin plantes ruderals de manera no intencionada i es deixin proliferar, espais visitats per pol·linitzadors i altres animals, amb plantes autòctones, i per generar zones naturals dins les ciutats a fi  d’afavorir-hi la biodiversitat.

Les papallones són insectes bioindicadors que ens informen de l’estat de salut ambiental. Aquests insectes estableixen relacions estretes amb les plantes de les quals depenen, són particularment sensibles a les alteracions de l'entorn i responen ràpidament a aquests canvis. A més, són fàcilment identificables, de manera que qualsevol persona pot participar en l’estudi de les papallones del seu entorn. Així doncs, fent-ne un seguiment podrem observar les tendències que estan seguint, veure com canvia la biodiversitat en una zona concreta i proposar mesures de gestió per afavorir-les.

Els jardins de papallones són zones verdes gestionades per persones on es té en compte el valor natural i ecosistèmic de l’espai i on es pretén afavorir la presència de papallones i altres insectes, en zones urbanes i periurbanes. Són espais que tenen l’objectiu de ser rics en biodiversitat, conformats per plantes autòctones àmpliament utilitzades per les papallones i altres pol·linitzadors.



Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra) i migradora dels cards (Vanessa cardui) libant. Autoria: Clàudia Pla-Narbona


El declivi de les papallones

Gràcies al seguiment de papallones a llarg termini a través del CBMS (el Programa de seguiment de papallones diürnes de Catalunya, Andorra i Balears) sabem que en els darrers 30 anys la majoria de papallones han experimentat greus declivis poblacionals a Catalunya, i se n'han detectat les principals causes:

Quines en són les causes?

Desaparició dels prats: augment de la massa forestal, en paral·lel a l’abandonament de les pràctiques tradicionals agrícoles i ramaderes.

Agricultura intensiva: ús i abús d’insecticides i herbicides, i proliferació dels monocultius que ocupen grans extensions de terreny. També se’n veuen molt perjudicats altres pol·linitzadors.

Pèrdua d’hàbitat: les ciutats i les infraestructures destrueixen i fragmenten els hàbitats, redueixen i dificulten la connexió entre les àrees favorables que persisteixen.

Canvi climàtic: la sequera afecta negativament les plantes de les quals depenen les erugues, i les flors que són l’aliment de les papallones adultes i, per tant, contribueix al seu declivi.

L’estat de les papallones és un reflex del que passa amb molts insectes dels quals no es tenen dades. Actualment la majoria d’insectes pol·linitzadors, dins dels quals s’inclouen la majoria de papallones diürnes, estan en declivi arreu del planeta.


Un jardí a l'escola

Escoles verdes

Actualment, estem duent a terme una prova pilot de Jardins de papallones a 37 centres educatius de la Xarxa d'Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya, per tal d’afavorir la biodiversitat a les escoles a la vegada que s’aplica el mètode científic a l’aula.

El curs 2024-2025 el projecte estarà disponible a totes les escoles verdes amb un projecte educatiu propi elaborat entre MCNG i Escola Natura Corredor. Si teniu interès a participar-hi contacteu amb l’assessoria de la vostra escola verda.

A l’hora de registrar el jardí a la web haureu de marcar la casella “Escoles verdes” a la categoria “Àmbit del projecte”.

         

Jardí de papallones a les escoles INS Baix Empordà, Col·legi Sant Rafel i IE Josep Mª Xandri.

Altres escoles

Si no sou escola verda també podeu dur a terme aquest projecte a la vostra escola amb els materials que teniu disponibles a la web, tant els recursos adaptats com el contingut de la resta de la web. A l’hora de registrar el jardí a la web haureu de marcar la casella “Escolar” a la categoria “Àmbit del projecte”.

Recomanacions:

1)    En primer lloc, recomanem engegar el projecte del jardí amb un projecte educatiu a l’aula on es tractin els conceptes de biodiversitat i espècie bioindicadora, la importància de conservar la biodiversitat i com es pot fer a través de les espècies bioindicadores, com ho són les papallones. També caldrà estudiar les papallones per conèixer-les millor i poder identificar-les amb més facilitat quan se’n faci el seguiment.

2)    En segon lloc caldrà crear el jardí de papallones, per afavorir la biodiversitat a l’escola; es tracta d'escollir les plantes idònies per atraure les papallones que viuen a prop del jardí en qüestió. Ho podeu fer seguint les recomanacions de l’apartat Les plantes i consultant el llistat d'espècies dels itineraris de la xarxa CBMS i les observacions registrades a Ornitho.

3)    En tercer lloc ja podreu començar amb el seguiment periòdic de papallones i altres pol·linitzadors. Aquest el fareu seguint un protocol científic i quan en tingueu prou dades podreu veure com evoluciona la riquesa i abundància al llarg del temps. Podeu fer el seguiment durant tot el curs però us recomanem que aprofiteu els mesos de fred, de novembre a febrer, per treballar els conceptes a l’aula i per crear el jardí, de manera que al març, quan comencen a volar les primeres papallones de la temporada, ja haureu creat un hàbitat idoni i podreu iniciar-ne el seguiment.

Alumnes de l'Escola Pilar Mestres.

Si teniu dubtes contacteu amb nosaltres.