Pas 1

Elaborar el jardí

Dissenya el teu jardí, escull i planta nectaríferes i nutrícies utilitzades per les papallones del teu entorn i fes-hi una gestió favorable per a la biodiversitat. Clica aquí per saber-ne més.

Pas 2

Seguiment de papallones

Duu a terme seguiments de papallones i altres pol·linitzadors seguint el protocol dels 15 minuts. Clica aquí per saber-ne més.

Pas 3

Registrar les dades

Registra les dades del seguiment en aquesta web per formar part de la xarxa de voluntaris i voluntàries del projecte. Clica aquí per saber-ne més.

Seguiment de papallones

1. Comptatges de 15 minuts

El seguiment es basa en el protocol dels comptatges de 15 minuts, que consisteix a comptar i anotar les espècies de papallones que observem en una zona concreta en un temps de 15 minuts, les seves interaccions amb les plantes (ús de recursos florals, ovoposicions, visitant la planta o presència d’erugues) i les plantes que estaven florides en el moment del mostreig. El comptatge es fa tot passejant pel jardí, fent un recorregut que pot variar cada vegada mentre compleixi el requisit dels 15 minuts de durada i quedi dins de l’àrea registrada com a jardí. En jardins petits i balcons el mostreig serà majoritàriament estàtic. Durant el mostreig podeu parar especial atenció i dedicar més temps a les zones amb plantes florides. Es compten totes aquelles papallones que queden dins de l’espai del jardí, vigilant de no comptar individus per duplicat, i s’anoten a la fitxa de camp, per anotar les plantes florides podeu fer servir fitxa de floració . Aquests 15 minuts poden quedar interromputs per la necessitat d’identificar una papallona amb l’ajuda d’una guia, per exemple. En tal cas, es pararà el cronòmetre fins que es reprengui el mostreig. El seguiment de papallones es farà idealment un cop a la setmana, tot i que es pot fer cada dia, i com a mínim aconsellem fer-lo un cop cada dues setmanes per tal que les dades siguin útils.

A banda de comptar papallones, de manera opcional també podeu anotar altres pol·linitzadors (identificats en els grups funcionals que podeu trobar a l’apartat Altres pol·linitzadors), amb diferents nivells de concreció. Aquestes dades seran validades pels científics coordinadors del projecte un cop les hagueu introduït a la web.

Els comptatges de 15 minuts o 15-minutes count són un tipus de mostreig desenvolupat per l’eBMS (Xarxa de programes de seguiment BMS Europeu), emprat arreu del continent i amb el qual s’obtenen dades estandarditzades de la riquesa i abundància de papallones en diferents tipus d’hàbitat.

2. Observacions puntuals

També podeu anotar observacions puntuals sense necessitat de dur a terme els comptatges de 15 minuts. En aquests casos només cal anotar el dia i hora de l'observació, l'espècie de papallona o pol·linitzador, l'espècie de planta i el tipus d'observació de què es tracta: ús de recursos florals, ovoposició o presència d'erugues. En aquests casos també es poden afegir comentaris i adjuntar fotografies. Per a més informació consulteu l'apartat Registrar les dades.

3. Condicions meteorològiques

Juntament amb els comptatges i les espècies cal anotar les condicions ambientals en el moment del mostreig: el percentatge de sol, la temperatura i el vent. Els mostreigs es duran a terme durant el matí, aproximadament entre 10 h i 15 h, sempre que hi hagi condicions meteorològiques favorables. Les condicions adients per a les papallones són: temperatures mínimes de 15 ºC, que faci sol (o que la nuvolositat no superi un 50%) i poc vent (una força màxima de 3 a l’escala de Beaufort). Quan no es donen aquestes condicions l'activitat de les papallones diürnes disminueix ostensiblement. La nuvolositat s'expressa en forma percentual i la velocitat del vent s'estima segons l'escala de Beaufort; totes dues s’anoten al finalitzar el mostreig. La temporada de vol de les papallones catalanes és de març a setembre però a finals de tardor i a l’hivern, en dies de calor, també en podem veure volar. El dia de la setmana pot variar en funció de les condicions meteorològiques i, a diferència dels comptatges del CBMS, recomanem realitzar mostreigs durant tot l’any.

4. Material

Per dur a terme el mostreig cal dur un rellotge o el mòbil per calcular els 15 minuts, la fitxa de camp impresa i un llapis o bolígraf per anotar-hi totes les papallones que veieu i la seva abundància. També hi podeu afegir observacions biològiques, com ara l’ús de recursos florals (si estan libant d’alguna flor), ovoposicions o presència d’erugues. És important evitar comptar una mateixa papallona dues vegades. Després, aquests mostreigs es registraran a l’apartat Els meus jardins .

Per tal de facilitar la identificació d’espècies es recomana l’ús d’un caçapapallones o salabret, per al qual necessitareu un permís que ens heu de demanar, un pot de vidre per evitar la manipulació directa dels individus i una càmera de fotos. També podeu fer servir els documents per identificar les espècies de l’apartat de recursos. En cas de no poder identificar una espècie de papallona en podeu anotar el gènere o la família, fer-ne fotos (del revers i anvers preferiblement) i adjuntar-les als comptatges quan introduïu les dades a la web. Per exemple: Pieris sp., Gonepteryx sp. (gènere) o licènids, hespèrids, (família) etc. Per més informació sobre les espècies consulteu l'apartat Les papallones.

Recursos

Per dur a terme el seguiment i entrada de dades:

• Fitxa de camp (comptatges i observacions biològiques)
• Fitxa de camp (floració)
• Guia per a l’usuari: protocol d’ús de la web i del seguiment (només per a usuaris registrats)

Per identificar espècies:

• Obtenir la guia pràctica "Com dissenyar un jardí de papallones"
• Identificació de famílies i espècies (només per a usuaris registrats)
• Recull de fitxes d'identificació de la Revista Cynthia

Pòsters de papallones:

• Les papallones de la terra baixa mediterrània
• Les papallones de la muntanya mitjana
• Les papallones de l'alta muntanya
• La migració de la Migradora dels cards
• El cicle vital de la Formiguera gran (Phengaris arion)

Enllaços d'interès:

• Aplicació PlantNet
• Programa de seguiment de papallones de Catalunya, Andorra i Balears (CBMS)
• Programa de seguiment de papallones urbanes (uBMS)
• BMS Europeu (eBMS)
• Jardins de papallones Anglaterra
• Salvem les papallones (Descobrir Catalunya)
• All-Ireland Pollinator Plan

Recursos adaptats per escoles:

• Descarregueu aquí la fitxa del jardí, la fitxa de camp (comptatges) i la fitxa de camp (floració) per treballar a l'escola
• Clau dicotòmica per treballar a l'aula

Preguntes freqüents

• En aquest programa NO farem servir l’aplicació mòbil desenvolupada per eBMS, però la podeu fer servir per mostrejar altres espais i registrar les dades amb la mateixa metodologia.

• Considerem jardí un espai enjardinat on la vegetació que hi ha és fruit de l’actuació dels humans. Si es vol comparar una zona enjardinada amb una zona natural propera es pot fer, i de fet és interessant fer-ho. Es pot utilitzar la mateixa metodologia però no s’han de registrar les dades de la zona natural en aquesta web, ja que no ho considerem un jardí. Per tant, no usem el projecte Jardins de papallones per a realitzar censos en indrets naturals.

• Si no coneixeu alguna de les plantes del vostre jardí podeu consultar algun amic botànic o fer servir una aplicació d’identificació com PlantNet

• Considerem que són jardins diferents, tot i estar molt propers, els següents casos: (1) si hi ha una barrera ecològica (per ex. un edifici o un mur), (2) si hi ha una delimitació clara de propietat, o (3) si hi ha diferència de gestió entre l’un i l’altre.