Les papallones

Biologia de les papallones

A Catalunya hi ha 203 espècies de papallones i cadascuna té la seva història de vida particular: n’hi ha que viuen a l’alta muntanya i són molt difícils de veure, n’hi ha que són comunes arreu del país i fins i tot colonitzen els jardins de les ciutats. Tot i tenir característiques i estratègies pròpies, totes les espècies tenen uns trets comuns.

Com és una papallona?

El cicle biològic

Període de vol

On viuen?

Espècies més comunes de papallones diürnes

A Catalunya hi ha 6 famílies de papallones:

• Hespèrids

• Papiliònids

• Pièrids o blanques

• Licènids o blavetes

• Riodínids

• Nimfàlids

Subfamília satírids

Dels riodínids tan sols se’n coneix una espècie a Europa, la papallona de la prímula (Hemaris lucina), que és poc comuna. Dins dels nimfàlids hi ha una subfamília força gran, els satírids, caracteritzada perquè presenta un ocel (o fals ull) o més d’un.

Il·lustracions de Martí Franch

A continuació, trobareu una selecció de 40 espècies de papallones que freqüenten ambients urbans i periurbans, amb la seva planta nutrícia:

Hespèrids

Dard ros (Ochlodes sylvanus) i daurat fosc (Thymelicus acteon) sobre llistó. Autor: Martí Franch

Nom comú	Nom científic	Família	Planta nutrícia
Capgròs comú	Carcharodus alceae	Hespèrids	Malva (Malva sylvestris)
Dard ros	Ochlodes sylvanus	Hespèrids	Llistó (Brachypodium retusum)
Daurat fosc	Thymelicus acteon	Hespèrids	Llistó (Brachypodium retusum)

Papiliònids

Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii) sobre aranyoner. Autor: Martí Franch

Nom comú	Nom científic	Família	Planta nutrícia
Papallona reina	Papilio machaon	Papiliònids	Fonoll, ruda i pastanaga
Papallona zebrada	Iphiclides feisthamelii	Papiliònids	Arç blanc i plantes del gènere Prunus sp.

Pièrids

Aurora (Anthocharis cardamines) sobre flor de plata. Autor: Martí Franch

Nom comú	Nom científic	Família	Planta nutrícia
Aurora	Anthocharis cardamines	Pièrids	Flor de plata i altres crucíferes
Blanca de la col	Pieris brassicae	Pièrids	Col, herba d'all i altres crucíferes
Blanca de l'arç	Aporia crataegi	Pièrids	Aranyoner i arç blanc
Blanqueta de la col	Pieris rapae	Pièrids	Col, herba d'all i altres crucíferes
Blanqueta perfumada	Pieris napi	Pièrids	Herba d'all i altres crucíferes
Cleòpatra	Gonepteryx cleopatra	Pièrids	Aladern (Rhamnus alaternus)
Llimonera	Gonepteryx rhamni	Pièrids	Aladern (Rhamnus alaternus)
Safranera de l'alfals	Colias crocea	Pièrids	Alfals (Medicago sativa)

Licènids

Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i blaveta estriada (Leptotes pirithous) sobre alfals. Autor: Martí Franch

Nom comú	Nom científic	Família	Planta nutrícia
Barrinadora del gerani	Cacyreus marshalli	Licènids	Gerani (Pelargonium sp.)
Blaveta comuna	Polyommatus icarus	Licènids	Banya de cabra i altres lleguminoses
Blaveta de l'heura	Celastrina argiolus	Licènids	Esbarzer (Rubus ulmifolium) i heura (Hedera helix)
Blaveta dels pèsols	Lampides boeticus	Licènids	Alfals, pèsols i altres lleguminoses
Blaveta estriada	Leptotes pirithous	Licènids	Alfals i altres lleguminoses
Coure comú	Lycaena phlaeas	Licènids	Vinagrelles (Rumex sp.)
Griseta de muntanya	Lysandra coridon	Licènids	Ferradures (Hippocrepis sp.)
Marroneta de l'alzina	Satyrium esculi	Licènids	Alzina, garric (Quercus ilex, Q. coccifera)
Moreneta meridional	Aricia cramera	Licènids	Agulles (Geranium sp.)

Nimfàlids

Atalanta (Vanessa atalanta) i papallona de la c blanca (Polygonia c-album) sobre ortiga. Autor: Martí Franch

Nom comú	Nom científic	Família	Planta nutrícia
Argentada comuna	Argynnis paphia	Nimfàlids	Violetes (Viola sp.)
Atalanta	Vanessa atalanta	Nimfàlids	Ortiga (Urtica dioica)
Damer dels conillets	Melitaea deione	Nimfàlids	Conillets (Antirrhinum majus)
Nimfa dorment	Nymphalis polychloros	Nimfàlids	Lledoner (Celtis australis)
Nimfa mediterrània	Limenitis reducta	Nimfàlids	Lligabosc, xuclamel (Lonicera sp.)
Paó de dia	Aglais io	Nimfàlids	Ortiga (Urtica dioica)
Papallona de la c blanca	Polygonia c-album	Nimfàlids	Om (Ulmus minor)
Papallona de l'arboç	Charaxes jasius	Nimfàlids	Arboç (Arbutus unedo)
Papallona de l'ortiga	Aglais urticae	Nimfàlids	Ortiga (Urtica dioica)
Papallona del lledoner	Libythea celtis	Nimfàlids	Lledoner (Celtis australis

Satírids

Bruna de bosc (Pararge aegeria) sobre llistó. Autor: Martí Franch

Nom comú	Nom científic	Família	Planta nutrícia
Bruixa	Brintesia circe	Satírids	Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.)
Bruna de bosc	Pararge aegeria	Satírids	Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.)
Bruna de prat	Maniola jurtina	Satírids	Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.)
Escac ibèric	Melanargia lachesis	Satírids	Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.)
Margenera comuna	Lasiommata megera	Satírids	Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.)
Saltabardisses cintada	Pyronia bathseba	Satírids	Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.)

Altres pol·linitzadors

Als jardins de papallones també podem trobar altres pol·linitzadors, que en general són més difícils d’identificar i és per això que els hem agrupat en grups funcionals segons els seus trets biològics.

Heteròcers

Heteròcers o papallones nocturnes: són del mateix ordre que les papallones diürnes (lepidòpters) però pertanyen a altres superfamílies. Tot i anomenar-se col·loquialment nocturnes algunes també volen de dia. A les flors hi van a buscar nèctar.

Esfíngids:

- Bufaforats (Macroglossum stellatarum)

- Hemaris fuciformis

- Hemaris tityus

Geomètrids:

- Rhodometra sacraria

Zigènids:

- Gitaneta (Zygaena sp.)

Bufaforats (Macroglossum stellatarum) libant de flor de plata. Autora: Clàudia Pla-Narbona

Himenòpters

Himenòpters: ordre de les abelles, vespes i formigues. Tenen dos parells d’ales membranoses, sent les posteriors més petites. Les femelles tenen un fibló que només utilitzen si se senten amenaçades. A les flors hi van a buscar nèctar i, en el cas de les abelles, també recullen pol·len per aprovisionar la descendència. Per fer-ho, gran part de les abelles disposen d’òrgans especialitzats per dur a terme aquesta funció: llargs raspalls de pèls (escopa) que faciliten la recol·lecció i transport de pol·len al niu, així com el procés de pol·linització al visitar les flors. Per aquests motius les abelles són considerades els pol·linitzadors més eficaços i importants a nivell global. La majoria d’espècies d’abelles no formen colònies, sinó que són solitàries, i molt rarament ataquen l’ésser humà. Degut a la seva gran diversitat (més de 1.100 espècies a la península Ibèrica) i a l’elevada similitud entre moltes d’elles, la seva identificació acostuma a ser molt difícil. Per al seguiment als jardins, ho hem simplificat amb aquesta classificació.

Borinots

- Bombus sp.

- Tipus Bombus terrestris

- Tipus Bombus pascuorum

Abella de la mel (Apis mellifera)
Abella fustera (Xylocopa violacea)
Abella paleta (Osmia sp.)
Abella talladora de fusta (Megachile sp.)
Anthidium sp.
Altres abelles

Vespes
Formigues

Abelles de la mel (Apis mellifera) libant d'una crucífera. Autora: Clàudia Pla-Narbona

Sírfids

Sírfids: família dins de l’ordre dels dípters (mosques) amb morfologia i coloració similar a les abelles i vespes, cosa que fa que es confonguin sovint. No obstant això, els sírfids, així com la resta de dípters, sols tenen un parell d’ales, els manca el fibló i a les flors tan sols hi van a buscar nèctar. Els adults s’alimenten gairebé exclusivament de nèctar, de manera que visiten moltes flors i per tant contribueixen considerablement a la pol·linització.

Sírfid libant d'una crucífera. Autora: Clàudia Pla-Narbona

Coleòpters

Coleòpters o escarabats: Molts escarabats visiten regularment flors i són pol·linitzadors, encara que la majoria de famílies dins l’ordre dels coleòpters no realitzin aquesta funció. Principalment hi ha quatre famílies, relativament senzilles d'identificar, que s’alimenten del pol·len i el nèctar de les flors:

Cerambícids (Cerambycidae): tenen llargues antenes sovint iguals o més llargues que el seu propi cos.
Oedemèrids (Oedemeridae): tenen el cos cobert de pubescència que facilita que s’hi adhereixin els grans de pol·len. La seva emergència està estretament lligada als períodes de màxima floració. Algunes espècies produeixen substàncies tòxiques defensives.

- Escarabat verd o malaquita (Psilothrix viridicoerulea)

Escarabèids (Scarabaeidae): sovint presenten pubescència, que facilita la pol·linització

- Tropinota sp.

Buprèstids (Buprestidae): també anomenats escarabats joia, acostumen a tenir coloracions metàl·liques molt vistoses

Coleòpter del gènere Tropinota recollint pol·len d'estepa blanca. Autora: Clàudia Pla-Narbona