Les papallones
Biologia de les papallones
A Catalunya hi ha 203 espècies de papallones i cadascuna té la seva història de vida particular: n’hi ha que viuen a l’alta muntanya i són molt difícils de veure, n’hi ha que són comunes arreu del país i fins i tot colonitzen els jardins de les ciutats. Tot i tenir característiques i estratègies pròpies, totes les espècies tenen uns trets comuns.
Període de vol
Cada espècie té el seu cicle de vida i el seu període de vol (moment de l’any en què l’adult està actiu i vola), encara que a casa nostra la majoria de papallones volen a la primavera, estiu i principi de tardor. Al nostre clima, els mesos d’hivern són massa freds i les diferents espècies han de buscar estratègies diverses, com la hibernació o, en alguns casos, emigrar cap al sud a països més càlids. Encara que no les veiem, la majoria passen l’hivern en una fase vital determinada (ou, eruga, crisàlide o adult), que varia segons l’espècie. En les espècies en què no és l’adult qui hiberna, la vida d’una papallona adulta oscil·la entre 2 i 6 setmanes.
En general, l’activitat de papallones es concentra entre el març i el setembre, tot i que cada cop hi ha més espècies que l’allarguen fins a primers de novembre a causa de les tardors càlides dels darrers anys. També és habitual observar individus volant al gener i febrer, que majorment corresponen a espècies que hibernen en forma d’adult i que desperten de la hibernació per les temperatures anòmalament altes en alguns hiverns. El seguiment dels jardins de papallones es pot fer durant tot l’any, posant especial èmfasi en els mesos que van de la primavera fins a l’inici de la tardor.
Espècies més comunes de papallones diürnes
A Catalunya hi ha 6 famílies de papallones:
• Hespèrids
• Papiliònids
• Pièrids o blanques
• Licènids o blavetes
• Riodínids
• Nimfàlids
- Subfamília satírids
Dels riodínids tan sols se’n coneix una espècie a Europa, la papallona de la prímula (Hemaris lucina), que és poc comuna. Dins dels nimfàlids hi ha una subfamília força gran, els satírids, caracteritzada perquè presenta un ocel (o fals ull) o més d’un.
Il·lustracions de Martí Franch
A continuació, trobareu una selecció de 40 espècies de papallones que freqüenten ambients urbans i periurbans, amb la seva planta nutrícia:
Hespèrids 
Dard ros (Ochlodes sylvanus) i daurat fosc (Thymelicus acteon) sobre llistó. Autor: Martí Franch
| Nom comú | Nom científic | Família | Planta nutrícia |
|---|---|---|---|
| Capgròs comú | Carcharodus alceae | Hespèrids | Malva (Malva sylvestris) |
| Dard ros | Ochlodes sylvanus | Hespèrids | Llistó (Brachypodium retusum) |
| Daurat fosc | Thymelicus acteon | Hespèrids | Llistó (Brachypodium retusum) |
Papiliònids 
Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii) sobre aranyoner. Autor: Martí Franch
| Nom comú | Nom científic | Família | Planta nutrícia |
|---|---|---|---|
| Papallona reina | Papilio machaon | Papiliònids | Fonoll, ruda i pastanaga |
| Papallona zebrada | Iphiclides feisthamelii | Papiliònids | Arç blanc i plantes del gènere Prunus sp. |
Pièrids 
Aurora (Anthocharis cardamines) sobre flor de plata. Autor: Martí Franch
| Nom comú | Nom científic | Família | Planta nutrícia |
|---|---|---|---|
| Aurora | Anthocharis cardamines | Pièrids | Flor de plata i altres crucíferes |
| Blanca de la col | Pieris brassicae | Pièrids | Col, herba d'all i altres crucíferes |
| Blanca de l'arç | Aporia crataegi | Pièrids | Aranyoner i arç blanc |
| Blanqueta de la col | Pieris rapae | Pièrids | Col, herba d'all i altres crucíferes |
| Blanqueta perfumada | Pieris napi | Pièrids |
Herba d'all i altres crucíferes |
| Cleòpatra | Gonepteryx cleopatra | Pièrids | Aladern (Rhamnus alaternus) |
| Llimonera | Gonepteryx rhamni | Pièrids | Aladern (Rhamnus alaternus) |
| Safranera de l'alfals | Colias crocea | Pièrids | Alfals (Medicago sativa) |
Licènids 
Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i blaveta estriada (Leptotes pirithous) sobre alfals. Autor: Martí Franch
| Nom comú | Nom científic | Família | Planta nutrícia |
|---|---|---|---|
| Barrinadora del gerani | Cacyreus marshalli | Licènids | Gerani (Pelargonium sp.) |
| Blaveta comuna | Polyommatus icarus | Licènids | Banya de cabra i altres lleguminoses |
| Blaveta de l'heura | Celastrina argiolus | Licènids | Esbarzer (Rubus ulmifolium) i heura (Hedera helix) |
| Blaveta dels pèsols | Lampides boeticus | Licènids | Alfals, pèsols i altres lleguminoses |
| Blaveta estriada | Leptotes pirithous | Licènids | Alfals i altres lleguminoses |
| Coure comú | Lycaena phlaeas | Licènids | Vinagrelles (Rumex sp.) |
| Griseta de muntanya | Lysandra coridon | Licènids | Ferradures (Hippocrepis sp.) |
| Marroneta de l'alzina | Satyrium esculi | Licènids | Alzina, garric (Quercus ilex, Q. coccifera) |
| Moreneta meridional | Aricia cramera | Licènids | Agulles (Geranium sp.) |
Nimfàlids 
Atalanta (Vanessa atalanta) i papallona de la c blanca (Polygonia c-album) sobre ortiga. Autor: Martí Franch
| Nom comú | Nom científic | Família | Planta nutrícia |
|---|---|---|---|
| Argentada comuna | Argynnis paphia | Nimfàlids | Violetes (Viola sp.) |
| Atalanta | Vanessa atalanta | Nimfàlids | Ortiga (Urtica dioica) |
| Damer dels conillets | Melitaea deione | Nimfàlids | Conillets (Antirrhinum majus) |
| Nimfa dorment | Nymphalis polychloros | Nimfàlids | Lledoner (Celtis australis) |
| Nimfa mediterrània | Limenitis reducta | Nimfàlids | Lligabosc, xuclamel (Lonicera sp.) |
| Paó de dia | Aglais io | Nimfàlids | Ortiga (Urtica dioica) |
| Papallona de la c blanca | Polygonia c-album | Nimfàlids | Om (Ulmus minor) |
| Papallona de l'arboç | Charaxes jasius | Nimfàlids | Arboç (Arbutus unedo) |
| Papallona de l'ortiga | Aglais urticae | Nimfàlids | Ortiga (Urtica dioica) |
| Papallona del lledoner | Libythea celtis | Nimfàlids | Lledoner (Celtis australis |
Satírids 
Bruna de bosc (Pararge aegeria) sobre llistó. Autor: Martí Franch
| Nom comú | Nom científic | Família | Planta nutrícia |
|---|---|---|---|
| Bruixa | Brintesia circe | Satírids | Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Bruna de bosc | Pararge aegeria | Satírids |
Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Bruna de prat | Maniola jurtina | Satírids |
Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Escac ibèric | Melanargia lachesis | Satírids | Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Margenera comuna | Lasiommata megera | Satírids | Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Saltabardisses cintada | Pyronia bathseba | Satírids | Gramínies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Altres pol·linitzadors
Als jardins de papallones també podem trobar altres pol·linitzadors, que en general són més difícils d’identificar i és per això que els hem agrupat en grups funcionals segons els seus trets biològics. En aquest enllaç hi trobarem informació detallada sobre els pol·linitzadors esmentats a continuació:
Heteròcers Heteròcers o papallones nocturnes: són del mateix ordre que les papallones diürnes (lepidòpters) però pertanyen a altres superfamílies. Tot i anomenar-se col·loquialment nocturnes algunes també volen de dia. A les flors hi van a buscar nèctar.
- Esfíngids:
- Bufaforats (Macroglossum stellatarum)
- Hemaris fuciformis
- Hemaris tityus
- Geomètrids:
- Rhodometra sacraria
- Zigènids:
- Gitaneta (Zygaena sp.)
Bufaforats (Macroglossum stellatarum) libant de flor de plata. Autora: Clàudia Pla-Narbona
Himenòpters Himenòpters: ordre de les abelles, vespes i formigues. Tenen dos parells d’ales membranoses, sent les posteriors més petites. Les femelles tenen un fibló que només utilitzen si se senten amenaçades. A les flors hi van a buscar nèctar i, en el cas de les abelles, també recullen pol·len per aprovisionar la descendència. Per fer-ho, gran part de les abelles disposen d’òrgans especialitzats per dur a terme aquesta funció: llargs raspalls de pèls (escopa) que faciliten la recol·lecció i transport de pol·len al niu, així com el procés de pol·linització al visitar les flors. Per aquests motius les abelles són considerades els pol·linitzadors més eficaços i importants a nivell global. La majoria d’espècies d’abelles no formen colònies, sinó que són solitàries, i molt rarament ataquen l’ésser humà. Degut a la seva gran diversitat (més de 1.100 espècies a la península Ibèrica) i a l’elevada similitud entre moltes d’elles, la seva identificació acostuma a ser molt difícil. Per al seguiment als jardins, ho hem simplificat amb aquesta classificació.
- Borinots
- Bombus sp.
- Tipus Bombus terrestris
- Tipus Bombus pascuorum
- Abella de la mel (Apis mellifera)
- Abella fustera (Xylocopa violacea)
- Abella paleta (Osmia sp.)
- Abella talladora de fulles (Megachile sp.)
- Abella teixidora (Anthidium sp.)
- Altres abelles
- Vespes
- Formigues
Abelles de la mel (Apis mellifera) recollint pol·len d'una crucífera. Autora: Clàudia Pla-Narbona
Sírfids Sírfids: família dins de l’ordre dels dípters (mosques) amb morfologia i coloració similar a les abelles i vespes, cosa que fa que es confonguin sovint. No obstant això, els sírfids, així com la resta de dípters, sols tenen un parell d’ales, els manca el fibló i a les flors tan sols hi van a buscar nèctar. Els adults s’alimenten gairebé exclusivament de nèctar, de manera que visiten moltes flors i per tant contribueixen considerablement a la pol·linització.
Sírfid recollint pol·len de la flor de plata. Autora: Clàudia Pla-Narbona
Coleòpters Coleòpters o escarabats: Molts escarabats visiten regularment flors i són pol·linitzadors, encara que la majoria de famílies dins l’ordre dels coleòpters no realitzin aquesta funció. Principalment hi ha quatre famílies, relativament senzilles d'identificar, que s’alimenten del pol·len i el nèctar de les flors:
- Cerambícids (Cerambycidae): tenen llargues antenes sovint iguals o més llargues que el seu propi cos.
- Oedemèrids (Oedemeridae): tenen el cos cobert de pubescència que facilita que s’hi adhereixin els grans de pol·len. La seva emergència està estretament lligada als períodes de màxima floració. Algunes espècies produeixen substàncies tòxiques defensives.
- Escarabèids (Scarabaeidae): sovint presenten pubescència, que facilita la pol·linització
- Buprèstids (Buprestidae): també anomenats escarabats joia, acostumen a tenir coloracions metàl·liques molt vistoses
- Escarabat verd o malaquita (Psilothrix viridicoerulea)
- Tropinota sp.
Coleòpter del gènere Tropinota recollint pol·len d'estepa blanca. Autora: Clàudia Pla-Narbona